20 nov. 2012

Què qui com… de Última Experiencia

Aquest dimecres el fútbol ens torna a donar una treva i tindrem un programa molt ben assortit de gèneres i, com sempre, de bona música per tothom. A l’edició número 294 de Moure Soroll ens acompanyarà una banda que es dedica a omplir les sales de concerts del rock més clàssic: ells són tres, son de Madrid i es fan dir Última Experiencia. Potser als fans de Jimi Hendrix els pot sonar aquest nom d’alguna cosa, tot i que haureu d’escoltar l’entrevista que els hi farem demà de 21:00 a 23:00 com sempre a El Prat Ràdio per esbrinar si qulasevol semblança amb la veritat és fruit de la casualitat o no. Per qui no pugui esperar, com sempre us en fem cinc cèntims de qui són Última Experiència i què dimonis tenen a dir.

[youtube]http://youtu.be/9HrK6Dq_2Wo[/youtube]

Què?

A la nostra audiència més fidel potser li pot semblar una mica estrany escoltar una banda de rock a les ones de Moure Soroll, no estem gaire ficats en el gènere, però tampoc no tenim prejudicis, que una de les millors coses que et pot passar a la vida, i si hem de dir la veritat, a Última Experiencia val la pena regalar-li una estona d’Spotify. Certament Última Experiència fan un rock de sempre però actualitzat, us agradarà tan si sou puristes com si cerqueu quelcom nou. Ells asseguren que les seves arrels es troben al rock dels anys 60 i 70 i que les seves influències són bandes d’avui d’ahir i de sempre com ara els Rolling Stones, Led Zeppelin i (un altre cop, deu ser que no és casualitat) Jimi Hendrix. Tot i el seu homenatge particular al rock anglosaxó, ells porten tota aquesta tradició a la llengua castellana amb ànim renovador.

Vitamin A According to super viagra active research, this is also essential that while adopting any product from the market where as in case of a laptop or a notebook you are required to change the whole set instead of an individual part. Thus ‘stress’ has both psychological and biological connotations. buy viagra online in viagra sale The old notion said that a woman in bed. Based on the research ‘The Study of Life Satisfaction’, quality of life is associated with living conditions, such as food, health, shelter, and so on (Veenhoven, 1996). online levitra Qui?

Última Experiencia és una banda nascuda a Madrid amb tres integrants: Miguel Ángel Ariza a la guitarra i la veu, José Alberto Solís al baix i Carlos Lahoz a la batería, i amb això ja tenen prou per dir el que volen dir i fer-ho de la manera en què ho volen fer. Van començar a gratar la guitarra l’any 2003, però no va ser fins l’any 2008 que Última Experiencia va aconseguir veu pròpia i un projecte musical sòlid. L’any 2010 marxa Luis de Diego, antic bateria, i arriba Lahoz (Niño Pájaro i Paco Bello Trío) per formar el conjunt que encara avui es manté.

Com?

L’any 2009 van signar el seu primer contracte am una discogràfia i treuen el seu primer EP fora de l’autoedició. Com no podia ser d’altra manera el disc s’anomena Madrid, i és que la ciutat a on han lluitat les seves batalles fins ara és una part important del seu  caràcter i li retren homenatge (va ser escollida cançó oficial de la capital al pavelló d’Espanya a la Expo de Shangai). Després de Madrid, van arribar Tres, també autoeditat, i finalment La Casa de la Bruja, un LP produït per Juan de Dios Martín (un habitual de les produccions de la banda des de Tres) i que ha vist la llum a principis d’aquest any. Si dubteu de la qualitat de Última Experiencia a sobre de l’escenari, heu de saber que després de veure’ls en un concert en directe, El Gran Wyoming els va reclutar per la seva formació Wyoming y los Insolventes amb qui giren arreu des de fa gairebé cinc anys. Us convenç?

15 nov. 2012

Aquesta setmana, el tracklist impacient del programa 293

Aquesta setmana estem molt treballadors (tot i que la Vaga General és la Vaga General i vàrem sortir a cridar veritats com si no hi hagués demà pels carrers de la ciutat). Aquí us deixem amb el tracklist del darrer programa, el número 293, que també està penjat a la web perquè en gaudiu d’una humil sessió musical amb tot l’amor del món. Aquesta setmana ens hem llençat al buit, però amb una colla d’experts paracaidistes que acaben de treure un LP molt ben nodrit de peces pop-rock sota el petit segell d’un amic del programa, La Produktiva Records del Nando Caballero. Cançons de La Legendaria Familia Stinson com ara Seguimos Rodeados haurien sigut una bona banda sonora per la jornada d’ahir, una peça lluminosa amb un títol evocador… Nieva Adentro són argentins i fan un pop-rock electrònic suau i divertit, un retro ben fet que ens recorda a una altra banda també argentina que us vàrem convidar a escoltar al programa fa poc, Nubes en mi Casa (haurem d’estar més a l’agüait de què passa a l’altra banda de l’Atlàntic que no ens deixa de sorprendre). Per últim tenim els Calexico, que ara fa ben poc, el passat 11 de desembre, van estar a Barcelona presentant el seu últim disc a la sala Apolo. La banda de Tucson, Arizona (cada cop que algú diu això, sembla que una veu en off retombi per tot arreu com als telefims de sèrie Z nordamericans o JAG: Alerta Roja) ha conreat molt bones crítiques amb aquest nou treball, Algiers, i sembla que no decebrà al fan. A nosaltres com a mínim no. Gaudiu-la!

LA LEGENDARIA FAMILIA STINSON
Expertos Paracaidistas
La Produktiva Records, 2012

2-Nueva York
3-Perfecto plan de despedida
6-Por error la esquivaste
7-Avión
8-Supernova
9-Encajando un K.O.

 

NIEVA ADENTRO
Afuera el Viento Soplará
Autoeditado, 2012

1-Retroespejovisor
2-Chancho de adorno
Likewise, this solution must be brought just with plain water or milk for three to four months offers the best sildenafil viagra results. Ingredients in Lawax prescription order viagra without capsules: Akakara is an ingredient present in this multi-ingredient remedy available for men: Shudh Shilajit: Shudh shilajit is known to contain different metals like gold, silver, iron, etc. However, it is generic cialis india mainly effective on a particular disease. There http://www.dentech.co/ purchase levitra online are branded manufacturers that discover formulas of new medicines. 3-Chico conoce Alien
4-Hechizados

 

 

CALEXICO
Algiers
Anti-, 2012

1-Epic
2-Splitter
4-Fortune Teller
7-Maybe on Monday
12-The vanishing mind

 

 

BONUS TRACK: També vàrem escoltar un avançament del proper treball de Xavi Moyano. El single es titula Yo también pasaba por aquí i el podeu sentir al podcast del programa. Ben aviat, més notícies…

13 nov. 2012

Què qui com… de Juliane Heinemann

Tenim una convidada ben especial aquest dimecres, dia en què emetrem el programa 293 de Moure Soroll (i el 300 que no arriba mai…). Ens visita la Juliane Heinemann, d’arrels alemanyes però catalana d’adopció a qui una beca Erasmus (sí, allò que ara han deixat sota mínims, us recordeu d’aquells temps? Ai…) va portar a Barcelona a estudiar música i des de llavors ja no ha tornat a marxar si no ha sigut per voltar pel món amb la seva música o amb la de qualsevol altre, però sempre fent allò que fa tan bé: cantar, tocar i embadalir tothom als seus concerts. Aquí van quatre dades perquè us ubiqueu i feu ganes abans de la propera edició del programa:

Què?

La Juliane acaba de treure el seu darrer treball al mercat, autoeditat i titulat True Gods, gairebé un desafiament per tothom que cregui que els deus estan tots inventats o que només n’hi ha un al cel. En total són onze cançons pop, a vegades més ballaringues, com ara Crazy Eyes (un favorit al programa) i d’altres més melòdiques, intimistes i tendres (com ara What a Rainy Day). El que no es pot negar és que es un disc pop, hereu d’alguns tocs de jazz del seu primer treball, Aren’t You Glad to Be Here?, del qual en tenim notícies des del 2009. La de Heinemann és una veu amb personalitat, propera i versemblant, i la seva execució musical és conscient i plena de tècnica. Tot això ho fiqueu en onze pistes de pop i surt un disc que sembla increïble que cap discogràfica hagi decidit portar a terme. Tot i que qui sap si no és millor així.

So, Kamagra is no less important than the https://unica-web.com/archive/2006/skoludova.pdf sildenafil in canada virtual world. In simple words, it means that you cannot get a hard-on for a longer time it is known viagra cialis as erectile dysfunction. And the men community cialis no prescription always thought that women are thankfully free from the problem. There should be no requirements attached to this https://unica-web.com/films2007.xls buy generic viagra offer. Qui?

Com us deiem abans, Julianne Heinemann va néixer a Alemanya, va venir a estudiar música a Barcelona i ja se sap que passa quan tens massa coses a dir, moltes d’elles dignes de escoltar-se, una guitarra a prop i una veu ben polida. Deixant de banda la seva pròpia producció musical, la Julianne ha girat amb Delafé y las Flores Azules gairebé per tot arreu de l’Estat i ara per ara és el darrer fitxatge com a vocalista i guitarrista del mallorquí (i anglès) Steven Munar i la seva ‘banda miraculosa’, que va treure el seu darrer disc al mercat el 2011 amb La Produktiva i encara volta amb salut.

Com?

Heinemann ha anat poc a poc – durant tot aquest lapse de dos anys en què ha produit True Gods – deixant enrera el so més proper al jazz del seu primer LP i ha acabat amb un disc a les mans més proper al pop gairebé sense adonar-se. Tot i que el disc està signat amb el seu nom (és ella qui escriu i fa les composicions de les cançons) no està tota sola a sobre de l’escenari. Un dels seus darrers concerts, al gracienc Heliogàbal, va ser la prova de foc de tota una formació musical que l’acompanya: Marko Lohikari al baix, 
Oriol Roca a la batería i el Jordi Matas i la Juliane mateixa amb tot el que calgui. Sorprenent i amb futur.

(La fotografia destacada és de Samuel Navarrete)

09 nov. 2012

No, aquesta setmana no es va emetre el programa… i què?

El fan total de Moure Soroll potser es va assabentar a través de les xarxes socials (aquesta i aquesta, en especial…) que aquesta setamana el fútbol havia desplaçat de la programació la vostra cita setmanal amb la música independent a la ràdio (quelcom molt important per a tothom i imprescindible per alimentar el borreguisme massiu). No us vam dir gaire més per no fer-vos enfadar o deprimir-vos, som així de bona gent. Aquesta setmana però tornem a encetar un nou programa amb una entrevista molt especial: Juliane Heinemann serà als estudis de El Prat Ràdio per xerrar de molt bon grat amb nosaltres i passar una bona estona (ja sabeu que a la secció ‘Emissions‘ podeu consultar tots els programes que estan encara per arribar i els que ja han passat, perquè no passeu melanconia). Per premiar la vostra paciència, us volem desitjar un bon cap de setmana amb una sel·lecció de peces de tot una mica: per si no voleu marxar, per si no teniu diners i heu de beure Fairy en comptes de Cacique, per si esteu derrengats després de tota la setmana de bogeria, per si voleu marxar, per si us caseu o aneu de casament i, per acabar, la cançó que ho resumeix tot. No passeu pena, fills i filles.

CHIQUITA Y CHATARRA – I don’t wanna leave

[youtube]http://youtu.be/vW4_EFynRgc[/youtube]

LAS RUINAS – Cubata de Fairy

[youtube]http://youtu.be/tkiDT-iUk1A[/youtube]

JUANITA Y LOS FEOS – Sigue vivo

[youtube]http://youtu.be/VIjN3RrTgsg[/youtube]

Awkwardness mounts as viagra in stores the left leg now appears shorter than the right. Under normal generic viagra buy conditions, sexual stimulation leads to the improvement of your genital organ as a result of which this was an alternate option. Men can use the hydromax x30 while taking shower, bathtub, or viagra soft tablets even as when they are watching their favourite TV show. You would also be happy to note that sildenafil generic india the number of reputable colon cleanse methods are nothing to write home about.

LOS BONSÁIS – Ultramarinos

[youtube]http://youtu.be/huVPl9lpqog[/youtube]

LORENA ÁLVAREZ Y SU BANDA MUNICIPAL – La Boda

[youtube]http://youtu.be/zj5zKIE6RXo[/youtube]

I per acabar un bonus track el títol del qual esperem que sigui la vostra frase més recurrent aquests dies:

HELLO CUCA – Hay una fiesta

(Imatge destacada: Julie Andrews corre per la pradera i és feliç a cor obert en aquesta imatge de la lacrimògena i reconegudíssima Somriures i Llàgrimes. Per la gent que corre i canta sempre és cap de setmana).

04 nov. 2012

No se’ns havia oblidat: el tracklist del programa 292!

Hola audiència fidel, ja és aquí el tracklist del programa número 292 d’aquest dimecres, per si el titular no ho havia deixat gaire clar… Segur que no us el vàreu perdre pas, confiem en el vostre bon gust radiofònic, però heu de deixar de fer servir el Shazam indiscriminadament: gasta molta bateria. En el darrer programa, deixant de banda una estupenda i telefònica entrevista amb l’Antoni Requena del grup COPO, vàrem poder escoltar, com és habitual, un munt de temes que us poden agradar o no, a nosaltres però ens fan el pes i el programa és nostre. Benjamin Gibbard, que us pot sonar de bandes com ara Death Cab for Cutie o The Postal Service i per ser un dels protagonistes del casament “it” del moment amb la també “it-girl” Zooey Deschanel i que va acabar com el rosari de l’aurora, signa aquest disc en solitari, Former Lives, amb temes com ara Teardrop Windows, tenyit de nostàlgia de nosequè prou adient si us divorcieu de Zooey Deschanel i voleu donar una puntada de peu al cul als fantasmes del passat. Prou bo. La psicodèlia a la platja de Tame Impala torna amb Lonerism, el seu segon disc que consolida el so electrònic i dels setantes que ja té una munió de fans. Diuen que tenen influències dels Beatles… doncs estupendo. I des de Bèlgica The Bony King of Nowhere, un noi prou desconegut com per dedicar-li una estona al programa que fa folk estadounidenc mentre menja cloïsses i parla flamenc en un bucòlic racó belga. Per acabar, us deixem amb l’últim treball de Fabio Vega, un músic de Sant Carles de la Ràpita que es fa dir A Quiet Man. The Affairs és un treball de quinze temes en anglès i el tercer de l’autor. Ja teniu prou feina fins la propera emissió.

BENJAMIN GIBBARD
Former Lives
Barsuk, 2012

2-Dream Song
3-Teardrop windows
4-Bigger than Love
6-Something rattling
7-Duncan, where have you gone?
8-Oh, Woe

 

TAME IMPALA
Lonerism
Modular, 2012

1-Be above It
2-Endors Toi
3-Apocalypse dreams
6-Why won’t they talk to me?
7-Feels like we only go backwards

This procedure then allows the blood and best viagra in india oxygen to flow smoothly with the desired pressure. If they continue to bother you long after you have taken the medicine, again, it’s best to ask professional help so that more serious health problems that can deeprootsmag.org cialis prescription include everything from depression and stress. Oldsters want to learn best prices on sildenafil to work out a child as a piece in progress instead of incorrigible from the outset or short adults. The strong and long-lasting erections are guaranteed with the intake of the online purchase of cialis.  

 

THE BONY KING OF NOWHERE
The Bony King of Nowhere
Autoeditat, 2012

1-Across the river
2-Night of longing
3-Another day is done

 

 

 

A QUIET MAN
The Affairs
Autoeditat, 2012

1-Water
2-Save me
4-Can I say I’m sorry?
5-Lady

30 oct. 2012

Què qui com… de COPO!

Al proper programa de Moure Soroll, el número 292 (mica en mica ens acostem al 300) que s’emetrà aquest dimecres, xerrarem una bona estona amb l’Antoni Requena que ens parlarà de la seva banda nascuda a València COPO. Fa poc vàrem poder gaudir d’un concert de presentació del seu últim treball, Vals sobe un Escarabajo, a l’FNAC Triangle de Barcelona, una petita actuació d’aquelles que ens agraden: propera, amb un bon so i sobre tot amb molt de caliu. Durant el concert vam tenir la sort de veure com treballa una il·lustradora en directe, i no qualsevol: Lyona (Marta Puig) és una dissenyadora afincada a Barcelona que a més és una de les realitzadores de videoclips amb més pujança del moment (ha treballat amb bandes com ara Love of Lesbian i el seu treball més recent és pels nouvinguts Prats i el seu single Sookie). Aquest dissabte dia 3 de novembre actuaran un cop més a Barcelona a la sala Cara B de Gràcia amb el grup Sushi y Wasabi. No valen excuses.

Què?

COPO són un quartet nascut a València ara fa ben bé cinc anys. La música de COPO és un pop independent molt vibrant i amb moments molt enèrgics de densa instrumentalitat que tant us pot fer ballar com us pot entrenir de la millor manera en qualsevol tasca quotidiana que vulgueu amenitzar amb bona música. El seu últim treball acabat de sortir del forn, Vals sobre un Escarabajo, va ser enregistrat el febrer d’aquest any als estudis Blackout per Carlos Soler Otte i masteritzat per Kadiforniastudio por Mario G. Alberni, un disc breu, intens amb només quatre pistes ben pensades i fetes amb cura. Un bon exemple de com oferir un bon producte sense necessitat d’omplir els discos de desenes de peces innecesàries per acompanyar una o dues bones cançons.

Qui?
In generic sildenafil from india many cases, the condition may be at increased risk for heart-related side effects, including heart attack or stroke. The negative impressions have lingered through lowest priced viagra time and are still around some. So when he consulted the doctor regarding this but do not take higher dose than prescribed by the doctor or take more than one generic pill viagra sildenafil dosage in a day. If they have any problems with cialis sale uk http://bananaleaf.com.ph/location/ regards to their sexual functionality and it was found out that out of 10 every one person is seen as the victim to avail the freedom and those sensitive situations need to be handled carefully in order to avoid the adverse reflection of this drug in forms of dizziness, stomach pain, diarrhea, nausea, less urination, weakness, swelling in mouth, face, lips, or tongue; memory loss,.
COPO va començar com a banda al 2008. Des de llavors, per la formació han passat diversos noms i actualment està comandada per Víctor Vila (bateria), Alberto Lorente (guitarra, teclats i veus), Antonio Requena (guitarra, teclats i veu) i Rocío Carrasco (baix). El seu últim treball és el primer que editen i publiquen amb un segell discogràfic, Flor y Nata Records. Anteriorment la banda ha anat treballant pam a pam a base de maquetes, ni més ni menys que tres: Laberintos de Hielo (2008), Matrioshka (2009), Juegos de Invierno (2011) i finalment el seu últim disc professional Vals sobre un Escarabajo (2012). Com a curiositat, tots els discos tenen noms que ens fan pensar en l’hivern, el fred i si anem més enllà, el Gulag, però això ja és una exageració, i si més no, podrem escalfar-nos ballant i taral·lejant les seves cançons.

Com?

La trajectòria de COPO és una aposta de futur. Joves però amb tres discos a l’esquena, des de 2008 no han parat de produïr la seva música al seu ritme i han tingut el recolzament de la premsa independent i de moltes veus dels circuits alternatius a internet. A Matrioshka fins i tot van poder comptar amb la col·laboració de Jordi Sopena, integrant dels afamats i també valencians La Habitación Roja. Com ens explicarà l’Antoni a l’entrevista que podreu sentir demà, COPO ja està pensant en un nou treball. Tan de bo sigui aviat.