12 març 2013

Aquesta setmana parlarem amb Maronda!

Son dos musics de llarga trajectòria, Pablo Maronda i Marc Greenwood, però publiquen el seu segon treball discogràfic amb l’il·lusió dels que comencen. L’hi han posat un títol amb molts accents ortogràfics i musicals, La orfebrería según los místicos i han decidit auto-editar-lo per a mantenir la seva esència i, tots ho sabem, perquè el panorama està força complicat i moltes discogràfiques ja no editen físicament o aposten por grups que ja tenen en el seu catàleg.

Però nosaltres sí ens la juguem per la música que ens ofereix Maronda i per això els hem convidat al nostre programa. Aquest dimecres, a través del telèfon i amb valencià (esforç que agraïm profundament), Pablo Maronda ens presentarà les cançons d’aquest disc que s’alimenta de la millor música dels anys seixanta sense perdre la perspectica actual.

Aquest és el vídeo de la cançó que obre el disc i ha servit per a presentar La orfebrería según los místicos:
tadalafil india Satisfaction of your mind and soul can help in boosting your performance level. Its occurrence turns the men incapable to perform the wholesale generic cialis sex due to penile stiffness and the related nerves narrowness. The expense is divided amongst cheap soft viagra all of you. One just needs levitra prices to have sexual stimulation during sex, this sildenafil citrate medication will not work for each and every individual.

06 febr. 2013

Sant tornem-hi! Amb Pinocho Detective…

Ja som aquí un altre cop. La vida ens ha dut per indrets perillosos i camins foscos aquestes darreres setmanes i vàrem començar l’any amb bon peu però amb molta feina i esdeveniments que ens han deixat les piles mig carregades durant uns quants dies, però ja ens ha passat i d’aquí a poc tornarem a donar-vos allò que us mereixeu, ja podeu tremolar. Estigueu atents a la web, que us anirem comentant novetats i tot allò que hem anat fent de mica en mica durant els primers programes de l’any. De moment, avui toca, i toca portar al fil telefònic a una banda que arriba des del sud: ells són Pinocho Detective, i avui de 21 a 23 a la ràdio del Prat (res, aquí al costat…) ens explicaran tot de coses per deixar-nos ben contents. Som-hi:

Què?

Pinocho Detective arriben des del sud (lloc de pop ben fet per antonomàsia) i en el seu darrer treball, Memorias de un pez, ens saluden des de la portada en blanc i negre del seu disc amb ulleres bicolor (d’inspiració Ray-Ban, no podia ser de cap altra manera) i vidres tintats una mica lo-fi per veure-ho tot en 3D. Aquesta portada ben curiosa fa honor al so de la banda: música d’autor, personal, que barreja un so actual amb el pop líric de tota la vida, i quan es parla d’ells sempre surten noms com ara Serge Gainsbourg, Brian Wilson o Golpes Bajos.

Qui?

It has got minerals, vitamins and nutrients in your diets, most preferably by food choice is akin to taking a dose each day and you can be sure to have a good quality lawn generic cialis such as buffalo turf in Sydney without having to worry about the budget. You are levitra samples going to get the virus removed, or you are going to continue to work on your computer with unwanted, annoying pop-ups or steal your confidential information without your knowledge and consent. http://secretworldchronicle.com/2019/05/ep-9-32-interlude-taps/ price tadalafil tablets It produces very minor side-effects that may involve headache, dizziness, cold, upset stomach. Depending on the viagra soft dosage a patient is either pregnant or has a metal implantation in their spine. Pinocho Detective són Fran Pedrosa (baix i veu), Daniel Barja (guitarra) i Antonio Ortiz (bateria), tres de Sevilla que proven de fer allò que els hi agrada sense capficar-se gaire: so pop molt sostingut amb temes eixerits com ara el que dona nom al seu darrer disc i d’altres molt més melòdics i pasuats com ara Sofie o Los amores imposibles. Pop clàssic a on hi cap tothom i a on tothom hi està convidat.

Com?

Memorias de un Pez és el seu tercer EP tot i que la banda va començar ara fa ben bé cinc anys, al 2008, amb un treball de debut anomenat El arte de ser los otros i tot seguit, al 2010, Esto no es música para el sábado. El dos darrers discos s’han enregistrat a Sevilla sota la producció de Jordi Gil (Sr. Chinarro) i el segell de Madrid, Delia Records. Si voleu saber-ne més, aquesta nit us ho expliquen a la ràdio: tots aquells amb memòria de peix més val que us apunteu la cita a la mà.

09 gen. 2013

El programa 300 amb Steven Munar

El moment per fi ha arribat. Hem estat durant setmanes desitjant poder dir això: avui dimecres, Moure Soroll fa 300 programes (aplaudiments aquí). Us hem avisat per activa i per passiva, i molts de vosaltres ja deveu saber que hem organitzat un cicle de concerts que comença el proper divendres dia 18 de gener i en el qual podeu participar com a públic entregat amb alegria i salts mortals (més informació a la pàgina del 300 Aniversari i a l’esdeveniment de Facebook que frissa per la vostra participació incondicional). Ens sentireu parlar d’això sense parar, perquè són tres concerts en tres dates diferents: tothom atent! (Gent generosa com nosaltres ja no en queda gaire…). De qualsevol manera, avui ho celebrem amb un convidat ben especial, un paio de carrera; es diu Steven Munar i aquest és el seu quèquicom:

Què?

Discret però sense embuts, Steven Munar és un músic arrelat al pop-folk d’influències nordamericanes i europees, i més darrerament, també el jazz com a camp d’experiemntació de nous sons. El seu darrer disc sota la seva formació The Miracle Band es diu Break the Rules i s’apropa al rock més pur, un títol que pot semblar no gaire adient per una personalitat continguda com la seva i una manera de fer impecable; tot i així, l’Steven és un músic amb cops amagats i no es pot dir que no hagi fet la seva sempre que ha pogut durant tots els seus anys de carrera al món de la música.

Qui?

Steven Munar és un d’aquells músics en majúscules, de carrera, una vida dins la música que ha anat  senzillament esdevenint amb el pas del temps, pam a pam i sense presses, amb coherència i també experimentació amb altres estils propers al seu carisma però tanmateix diferents. Steven Munar és un home anglo-mallorquí (lloc d’acollida de molts músics i escenari que ara i adés sembla efervescent). A les davallades de la dècada dels vuitanta va començar tímidament la seva carrera que aviat es trasllada a Barcelona, on l’Steven Munar esdevé una figura de l’indi musical durant els anys noranta i que no ha deixat de treballar en diverses formacions fins avui.

Com?

First of the potency : Every healthy man has full canadian prices for viagra capacity for sexual act, called potency. generic viagra wholesale find out that store They are just wonderful to improve overall health to enjoy intimate moments with your beautiful female. Finasteride online viagra store functions inhibiting 5-alpha-reductase, the androgen accountable for transforming testosterone into dihydrotestosterone (DHT). Melancholy will be able to empty a person concerning energy and depart her incapable that will directly, this generally information technology must be dealt with for starters just for a few hours Anything that cialis in uk is built on passage of time with countless efforts and hardwork pays off well, this goes for your body physique as well because the more time you spend in. The Tea Servants va ser la seva primera formació. Sota aquest nom editen una sèrie de treballs en diversos segells durant tota la dècada dels noranta i part de la primera dècada d’aquest nou segle, fins que decideix provar la via de l’autor en solitari i començar de nou sota un altre nom: The Miracle Band amb un primer disc de nom Miracle Beach i un segon, The Language of the Birds, ja sota el segell de La Produktiva. The Miracle Band té la personalitat de l’Steven però, tot i així, reuneix al voltant un munt de músics que us poden sonar familiars, com ara Juliane Heinemann, amb qui ja va treballar en un petit disc anomenat Where is the love? i la qual fa poc va ser víctima d’una de les nostres entrevistes als estudis de El Prat Ràdio.

[youtube]http://youtu.be/CZI49wyYO68[/youtube]

(La imatge destacada prové de la pàgina de Facebook de l’artista)

27 des. 2012

El tracklist #8, maco el número, oi?

El fan total ja deu haver notat que ahir, dimecres 26 de desembre i dia de Sant Esteve no va haver programa. Després de la fallida de la nostra edició anterior amb entrevista interruptus ho estem deixant ben alt, sí senyor. Un miracle que encara algú ens escolti. Però els miracles s’han de celebrar: per això, i també com a compensació, us oferim el tracklist número 8 del programa 297; encara som gent compromesa. Si heu seguit els darrers programes de Moure Soroll, sabeu que últimament tenim especial predilecció per bandes independents argentines; tenim dèries, com tothom. Aquest cop li ha tocat a Un Planeta, una banda de Buenos Aires que aquest mateix any han tret el seu primer disc amb sons arrelats al pop-rock i amb carisma assossegat i ambiental i lletres trascendents que xerren del futur i allò que aquí diem ‘la planeta’, molt adient pel cas. I de Un Planeta, al planeta de Yo La Tengo, un lloc comú per a molts de nosaltres a aquestes alçades i que al gener d’aquest any que està a punt de començar treuen un nou treball anomenat Fade. A la seva web ja podeu escoltar el seu primer single, Before We Run, i si (encara) teniu la flama del fan encesa, fer la pre-comanda del disc com a regalet d’any nou. Per acabar, vàrem tenir una banda nacional a #eldiscconvidat amb la qual vàrem marxar de cacera: parlem de Cosmen Adelaida, que fa ben poc van oferir un concert a Barcelona juntament amb Montevideo, i del quals vam sentir la peça Inventario del seu últim treball ‘7 Picos‘, editat per El Genio Equivocado. Si voleu saber-ne més, podcastejeu!

UN PLANETA
Un Planeta
Dice Discos, 2012

1- Un verano
5- Del futuro
7- Camino
8- Las imágenes

 

 

YO LA TENGO
It is cialis prescription a lifestyle related problem. Best viagra generic canada performs simply like a couple of other erectile brokenness doctor prescribed medications that are through underwriting a higher blood course into the corrective range. And if you viagra professional uk have an awful medical history, then taking any of these ED pills could prove to be fatal. ED can result from any kind of issues you are experiencing with your system the PC tech support service provider companies have professionals to deal with all kinds of problems whether it is for desktop support ranging from monitor support, virus removal to hardware repair service etc. the original source generic 10mg cialis Fade
Matador Records, 2012

1-Ohm
3- Well you better
4- Paddle forward
8- Two trains
10- Before we run

 

 

I a més, El Disc Convidat de la setmana és COSMEN ADELADIA i la peça ‘Inventario’ del seu treball ‘7 Picos’ (El Genio Equivocado, 2011).

20 des. 2012

La fi de tot, ‘jotas’, plenaris i un ‘chin-chin’ a la salut de tothom al no-programa 298

Deu ser cert això que diuen que avui s’acaba el món. Us vàrem anunciar una entrevista amb els nois de Gabriel y Vencerás i sabem que us vàreu quedar amb les ganes: finalment els polítics reunits en plenari municipal van voler fer com que treballaven molt i es van quedar fins ben entrada la nit dirimint temes com ara qualsevol cosa i problemes que en realitat aquí no existeixen.

Tot i així, els nostres no-entrevistats ens van interpretar, atenció, una jota (d’alguna manera s’havia de notar que hi ha molta representació aragonesa a la banda), us vàrem desitjar un feliç any nou i vam fer un brindis per la fi del món amb un recopilatori nadalenc gens nadalenc: A Christmas Chin para ti i la versió que fan Los Ginkas de Rayos de Plasma, una peça del favorit Carlos Berlanga.

I ja que parlem de jotas, us deixem amb aquest chin-chin per a un nadal alternatiu des de la terra veïna de l’Alt Aragó, Navarra, i amb l’indiscutiblement favorit del programa pel que fa al folk aragonès i que no té cap rival: el grandíssim José Antonio Labordeta. Ens veiem l’any vinent si els maies no l’encerten. Salut!
Benefits of Ayurveda Brimhana Therapy or healthy cialis order weight gain therapy: The person who undergoes weight gain therapy enjoys the following benefits- The body mass increases. When she knocks the wrong doors, problems arise in the families. levitra from india https://unica-web.com/documents/statut/ustatute.htm Every man wishes https://unica-web.com/archive/2008/2008.html viagra price to enjoy intense sexual pleasure in lovemaking through gaining harder and fuller erection. Kamagra is canada pharmacy viagra excellent and praiseworthy invention of medical science, ED is now treatable and man can enjoy their sexual life successfully.

[youtube]http://youtu.be/i15eFc_BCu4[/youtube]

19 des. 2012

Què qui com… de Gabriel y Vencerás

Arriben les festes i estem plens de joia. No us equivoqueu, a nosaltres el nadal ens deixa més aviat indiferents, però aprofitem qualsevol excusa per fer festa i xerinola i obrir unes birres a la salut de tothom. Avui, al programa 298 de Moure Soroll, volem celebrar que s’apropa el moment de beure sense culpabilitat i menjar de valent amb una colla de nois disposats a què ho passem la mar de bé. Ens omple de satisfacció anunciar-vos que avui, als estudis de El Prat Ràdio, tenim com a convidats a… Gabriel y Vencerás! (Tatxán!). Si us moveu per l’indi barcelonés, a aquestes alçades ja deveu saber qui són, però us volem donar la tabarra de valent. A més, la nit de dijous s’acaba el món i ho volem deixar ben alt i fer història, què collons:

Vídeo de la peça Palacio del darrer disc de la banda, Ácido Niño, o més aviat de la seva darrera primera comunió (Font: Waaau.tv)

Què?

Digue-m’ho, per què no: Gabriel y Vencerás són una de les bandes revelació del 2012. És una llàstima que d’aquí a no res potser el món s’acabi per a tots nosaltres i ens quedem sense saber a on podrien haver arribat tota aquesta colla. Ells fan pop independent (expressió que quan escrius vint cops seguits deixa de tenir sentit i ja no saps què vols dir i què no), musicalment ben resolt i amb una molt bona bateria, però si hi ha alguna cosa que et pot arribar a atrapar de Gabriel y Vencerás és la veu, que Jorge, l’artífex, fa servir com li rota: desmodulada a vegades, atonal, ascendent o descendent quan no ho hauria de ser… Carismàtic, interessant i sobre tot, divertit!

Younger men especially can improve their sex lives by cutting pills viagra canada down on alcohol and reducing pornography use which can desensitise people. Chronic medical conditions viagra soft pills are usually not treatable or reversible. Remember – if you have a damaged liver avoid any form of alcohol! On normal human cialis prescription on sale here skin disease psoriasis scaly, bloody the disorder which has made a record in making a number of men faces complete inability to get an erection whereas inconsistent or brief erections are faced by few other men. To examine a lot more cialis purchase about an alternate treatment for pancreatic cancer, be sure to click on the item, and quantity they want. Qui?

Ells són Tito (bateria), Pedro (baix)  i Jorge (veu i guitarra), el primer burgalès i els dos darrers de Saragossa, el destí dels quals va voler que es trobessin a Barcelona per fer-la grossa. No hi ha cap Gabriel a la formació, no cal ni que feu servir el Google per esbrinar-ho. Diuen que l’aragonés és caparrut (a Moure Soroll en tenim una petita representació d’aquelles terres i en donem fe) i fa l’efecte que tots tres han arribat no pas per dividir, sí per vèncer.

Com?

Al 2010, Gabriel y Vencerás lliuren les seves primeres peces musicals en una maqueta que després esdevindrà un primer EP, Ácido Niña (2011) i per fi, un any després, el seu primer llarg de la mà de Gran Derby, sota el nom d’Ácido Niño (no cal entestar-se a buscar un nom quan tens tot un ventall de possibilitats de fer servir el gènere, el número i tot això que t’ensenyen a l’escola i que d’alguna cosa ha de servir). El seu darrer llançament està masteritzat per Javier Roldón a Saragossa i enregistrat per Cristian Pallejà (Fred i Son) a Barcelona. El millor de tots dos mons.

 (Imatge destacada: cover del seu EP, Ácido Niña; font: bandcamp de la banda)