Amb motiu de la vint-i-quatrena edició del Minifestival de música independent de Barcelona el Carles Lafuente, un dels dos organitzadors, ens parla dels grups que formen el cartell i de tot el que ha passat en els dos concerts a l’FNAC i el que tindrà lloc a l’Espai Jove Les Bases de Barcelona.
Aquí teniu la conversa i les cançons que vam compartir i recorda que el dissabte 9 de Febrer tens una cita a l’Espai Jove Les Bases:
Palo Domado és una jove formació musical de Benicarló que fa poc han publicat una maqueta amb vuit temes titulada Apariencias. Dos dels seus components ens van visitar a l’emissora del Prat Ràdio i un altre ho va fer a través del telèfon per a parlar-nos del grup, presentar-nos les cançons del disc i patir una entrevista una mica accidentada però molt interessant. Un grup a seguir molt de prop per la seva qualitat i originalitat.
Si et vas perdre la conversa amb tres dels components de la banda, ho pots fer aquí:
La Blanca i l’Alberto, és a dir Césped de Verdad, generen tanta energia amb la música que ens presenten, com empatia i amistat en el seu tracte. Acaben d’editar el segon disc titulat Chusma Ocre i, aprofitant la seva visita a Barcelona, vam veure’ls actuar i després vàrem xerrar amb ells mentre sopàvem. Una grata i inoblidable experiència!
Aquí pots tornar a escoltar-los i veure el videoclip del tema Huérfano de likes:
A partir d’una experiència traumàtica van nàixer les cançons del disc Last days of summer, primer treball de Motuo, projecte encetat pel Pere Jurado paral·lel al seu grup de sempre Orange Broek. Tal com ens va explicar ell mateix, les cançons de Motuo sorgeixen d’una mala època personal que li han servit de teràpia reparadora. Composicions creades a casa seva, en la intimitat i sense cap pretensió comercial, ara agafen embranzida i comencen a interessar a un nombre considerable de persones i mitjans que valoren el treball realitzat i el contingut del disc.
Aquesta és la conversa que vam tenir amb el Pere:
És difícil no deixar-se captivar per la música creada pel Gonzalo Fuster, ja sigui sota el nom de El ser humano o de Gran Camino. Projectes diferents en la seva concepció però que tenen punts en comú com la sinceritat, la llibertat i la qualitat. No podíem resistir-nos a convidar-lo de nou i a què presentés al programa aquesta nova proposta, molt personal, compartint algunes de les cançons que l’han fet realitat.
Podeu tornar a escoltar la conversa i algunes de les cançons de Gran Camino aquí:
En Dimas és un creador que sap treure partit a històries inversemblants plenes de realitat, amb personatges perdedors farcits d’optimisme que deambulen per les lletres de les cançons d’Invisible Harvey acompanyats per una música pop molt agradable i amb una varietat d’influències que la fan única.
Ell mateix ens va presentar les cançons del segon disc del seu projecte titulat No es justo que llegues ahora i ens va interpretar tres temes en acústic, dos d’aquest disc i un del primer.
Pots reviure el so i les imatges d’aquest programa aquí mateix:
