Què qui com… de Le Clotêt avec Garcés
En el programa número 291 de Moure Soroll que s’emetrà demà tindrem un convidat un tant sui generis, tant per la seva trajectòria com per l’estil del qual ell mateix assegura que n’és un pioner a les nostres terres. Estem parlant de Le Clotêt avec Garcés, sobrenom sota el qual s’amaga el cantautor arrelat a Manresa Hussein Garcés. Us fem cinc cèntims d’allò que podreu escoltar dimecres a partir de les 21:00 a les ones de El Prat Ràdio:
Qui?
Hussein Garcés és un cantautor amb una interessant barreja d’identitats: Catalunya i Argèlia. Afincat a Manresa, la seva carrera com a músic revelació comença l’any 2011, primer com a músic en solitari i després envoltat de companys i companyes per donar a conèixer el seu peculiar projecte musical Le Clotêt avec Garcés. Garcés arriba a la música com una fugida per sobreposar-se a una atribulada línia vital anterior, com si es tractés d’una teràpia de grup en què ell i el públic proven de cercar una via de comunicació. Hussein Garcés és un personatge hiperactiu en la seva creació i en les seves aparicions, que ja són més de 150 des que va començar a girar com a Le Clotêt avec Garcés.
Què?
Ell mateix es declara pioner a Espanya dins de la corrent que ell denomina folk-grunge. És un cantant íntim, que parla des de l’interior, agitat i d’estil eclèctic, segons ell mateix amb una bona pila d’influències que van des dels 90 de Sonic Youth, Nirvana o Pearl Jam a la chanson francesa, la música noire i fins i tot la RAI. Cançons com ara Le Noir Gauche en són prova dels seus girs obscurs i les seves influències afrancesades; les seves lletres, en què pot fer servir tant el català i el castellà com el francès, l’anglès o l’àrab, son a vegades iròniques, producte d’un personatge com a poc desllenguat que diu i pensa coses com ara aquesta al seu Facebook: “el reflex de la cultura musical al nostre país és gairebé nul, els grups que arrisquen i treballen de valent ho tenen magre”.
Com?
En alguna ocasió ha agraït el recolzament del també bagenc The Missing Leech (el projecte de Maurici Ribera) i d’Albert Palomar a l’hora de engegar la seva carrera com a músic. Ell concep la música, i per extensió la seva banda, com quelcom artístic a on les cançons, les arts plàstiques i tot allò que pugui ser fruit d’un procés creatiu por esdevenir part d’un tot. Si esteu pensant coses com ara “i aquest què s’empatolla” us avisem que a Le Clotêt avec Garcés se l’ha de sentir més d’un cop per poder esbrinar-ho.
[youtube]http://youtu.be/xLRTqDuXEc8[/youtube]
comentari