data de realització:

January 21, 2014

comparteix:

CARLES RIBOT 21/01/14

  • La Mussara, a 13 de març de 2013. Ara fa un any i mig la meva ex-parella em va portar a passar una nit a un refugi de la Mussara, la veritat és que portava unes setmanes esgotadores i necessitava desconnectar, fer quelcom diferent. Havíem sentit a parlar d'aquest despoblat, un lloc misteriós que ens despertava la curiositat. I res, així que ens apropem a la zona, ja de nit, una boira molt densa ens atrapa i ens obliga a circular molt a poc a poc, amb la incertesa de no saber si arribaríem al nostre destí abandonat. Al cap d'una llarga estona ens plantem a la Mussara, per fi! Aparquem al refugi, baixem del cotxe i, en fer-se el silenci, començo a sentir uns nyiiiiii nyiiiiii, com una mena de renills de cavall, uns sorollets que segon a segon m'atrapaven la ment. És aquí on comença la història.. Benvingut/da a les cançons d'un poble abandonat “..entro de cop en la foscor, la foscor, la foscor, la foscor..” nyiiii nyiiii - No sents uns sons estridents, sorolls i música? - Mussara, el meu segon disc!! En aquell moment estaria desorientat, atemorit, perdut i potser abandonat. - Després de dos anys sol, amunt i avall amb la guitarra, poc a poc m'hauré anat trobant? Necessitaré saber què és el que vull i com ho faré. Quan fas un primer disc, no saps res, ets verge en gairebé tot. Doncs en el transcurs d'aquest temps, he trobat a faltar alguna cosa.. la bateria! Un instrument que sempre havia compaginat amb la guitarra desde l'adolescència i que tenia poca presència al primer disc. Ara, en canvi, guanya protagonisme i sona a tots els temes! M'he despreocupat de com ho presentaré en directe, per fer quelcom més proper i real a la meva vida i a la música que m'apassiona. Així, oblidant-me de tot, m'he trobat a mi i també a la manera d’enfocar el directe. El disc partia d'una idea improvisada i, a mesura que anaven passant els primers dies de gravació al rebost de la Maria i la Vero, les cançons anaven agafant forma per si soles. Després, ja a l'estudi de Verges, vaig gravar les bateries i tot s'anava posant a lloc. Al disc també hi sonen guitarres elèctriques i veus. No he gravat baixos perquè no tinc baix. No he utilitzat sintetitzadors, ni samplers electrònics. Tot ha resultat molt senzill i natural. Ara només falta que trobis els missatges ocults que s’insinuen en les il.lustracions i en els paratges sonors de Mussara. Només així descobriràs la manera d’escapar. I qui sap, potser al cap d’unes hores apareixes als Estats Units.

PROGRAMA 339 21/01/2014

CARLES RIBOT 2013 mussara

Sense comentaris

Deixa un comentari